Normes per als bons tennistes.
Document elaborat per en Matiu sobre l'escalfament.
ESCALFAMENT GENERAL
Article a càrrec d'Ernest Esteve, màxim responsable de la preparació física dels nostres jugadors d'elit, sobre prevenció de lesions:
Prevenció
de lesions
en tennistes joves
La
majoria d’entrenadors estan d’acord que la formació d’un tennista requereix d’una
pràctica continuada durant anys. Les demandes tècniques de l’esport
exigeixen la repetició de gestos d’alta velocitat, grans
acceleracions, girs i forces de rotació que impliquen tot el cos.
L’aplicació d’aquestes forces sobre l’esquelet immadur del
tennista jove faciliten l’aparició de lesions. Patir una lesió
suposa la impossibilitat de continuar entrenant i a més, augmenta el
risc de patir-ne de noves. Per aquest motiu, la prevenció de lesions
i la gestió correcta de l’esportista lesionat, esdevenen peces
fonamentals dins el programa d’entrenament.
La
incidència de lesions en el tennis
de formació és molt variable, tot i que s’ha estimat que cada
jugador pateix una mitjana de 3 lesions durant la temporada.
L’extremitat inferior és la que més es
lesiona, habitualment de forma traumàtica, on les lesions musculars
a la cuixa i els esquinços de turmell són freqüents. Les lesions
de sobreús,
habitualment a l’extremitat superior, tenen una gran incidència en
tennistes joves i afecten principalment l’espatlla i el colze. Les
lesions en la zona del tronc es situen en tercer lloc, entre les
quals el dolor lumbar és la més freqüent.
El
perfeccionament mitjançant la repetició de gestos tècnics facilita l’aparició de desequilibris de força i flexibilitat. Incloure
exercicis preventius per corregir-los, així com garantir una plena
recuperació de les lesions, pot incidir en el risc de lesió. La
superfície de joc , l’equipament, la metodologia, el volum
d’entrenament i la densitat de competicions son factors de risc
extrínsecs que també cal controlar. Aquests sovint són poc
modificables, tot i que en el món del tennis caldria una profunda reflexió al respecte. En aquest
sentit, recomanar la revisió mèdica, adequar la metodologia, la
càrrega d’entrenament i la competitiva al grau de maduració del
jugador, són d’altres elements que cal tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada