Després del Nike de Valldoreix teniem ganes de medir-nos un altre cop amb les primeres raquetes del panorama nacional.
En aquesta edició m'agradaria destacar el paper de Maria Pages, que va caure a semifinals davant la que ha sigut la campiona del torneig , Carlota Martinez , en la que fou una final anticipada, fruit d'un sorteig nefast per part de l'organitzacio, com també ho demostra l'enfrontament a vuitens de la maria amb la destacada jugadora Ares Teixidor, partit clarament de quarts o de semis.
Deixant de banda aquests detalls irrellevants , ha sigut un torneig on els alevins de segon any han vist que nomes amb grans cops no s'obten gran cosa. La solidesa i la fortalesa tàctica marquen la diferencia entre els qui passen ronda i els qui no. En aquest apartat també destaquem el paper de Marc Roura, capaç de medir-se amb jugadors amb més cops i més físic, gracies al seu talent tàctic i un excel.lent control emocional.
Aprofitem el present article per expresar des d'aqui que aquest tipus de tornejos hem d'intentar viure'ls amb naturalitat , intentant no caure en l'excés de competitivitat, d'espectatives i veient-los com el que realment són: una oportunitat fantastica per medir-nos a jugadors d'arreu de Catalunya , Espanya i el Món.
Aprendre és la veritable victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada